Publicación: La Pedagogía Social ante los discursos de odio: algunas pistas para realizar abordajes socioeducativos críticos con jóvenes
Fecha
2024-01-24
Autores
Laforgue Bullido, Noemí
Editor/a
Director/a
Tutor/a
Coordinador/a
Prologuista
Revisor/a
Ilustrador/a
Derechos de acceso
info:eu-repo/semantics/openAccess
Título de la revista
ISSN de la revista
Título del volumen
Editor
Universitat de Barcelona
Resumen
En este trabajo presentamos algunas reflexiones y orientaciones teórico-prácticas para llevar a cabo acciones socioeducativas en torno a los discursos de odio, principalmente junto a población joven. La propuesta se nutre de los aprendizajes construidos durante el proyecto «Adolescentes frente a los discursos de odio. Una investigación participativa para identificar escenarios, agentes y estrategias para afrontarlos». Para acercarnos a este objetivo, tras enmarcar el auge de los discursos de odio entre el repertorio comunicativo de los movimientos reaccionarios, realizamos una definición posible de un término tan tensionado. A partir de ahí, nos interrogamos acerca de la fuerza de esta temática para interpelar a las figuras profesionales de la educación cuyo compromiso pasa por desenvolver praxis socioeducativas democráticas y democratizadoras. Posteriormente, ofrecemos un relato sobre diversos aspectos clave emergidos durante la investigación realizada que, desde nuestro punto de vista, deberían tenerse en cuenta en propuestas educativas críticas que traten de cuestionar analíticamente los discursos de odio.
En aquest treball presentem algunes reflexions i orientacions teoricopràctiques per dur a terme accions socioeducatives al voltant dels discursos d'odi, principalment al costat de població jove. La proposta es nodreix dels aprenentatges construïts durant el projecte «Adolescents davant dels discursos d'odi. Una investigació participativa per identificar escenaris, agents i estratègies per afrontarlos». Per aproparnos a aquest objectiu, després d'emmarcar l'apogeu dels discursos d'odi entre el repertori comunicatiu dels moviments reaccionaris, fem una definició possible d'un terme tan tensionat. A partir d'aquí, ens interroguem sobre la força d'aquesta temàtica per interpel·lar les figures professionals de l'educació, el compromís de les quals passa per desenvolupar praxis socio- educatives democràtiques i democratitzadores. Posteriorment, oferim un relat sobre diversos aspectes clau emergits durant la recerca que, des del nostre punt de vista, haurien de ser considerats en propostes educatives crítiques que tractin de qüestionar analíticament els discursos d'odi.
In this study we present some reflections and theoretical-practical guidelines for socio-educational actions around hate speech, mainly involving the young population. The proposal is based on the learning gained during the project «Adolescents against hate speech. Participatory research to identify scenarios and agents and strategies to confront them». To get closer to this objective, we frame the rise of hate speech in the communicative repertoire of reactionary movements and we propose a definition of the term. Then, we question the strength of this theme, with the aim of challenging professional figures in education whose commitment is to develop democratic and democ- ratizing socio-educational praxis. Subsequently, we offer a story about various key aspects that emerged during the research that, in our opinion, should be considered in critical educational pro- posals that try to analytically question hate speech.
Dans ce travail, nous présentons quelques réflexions et orientations théorico-pratiques pour mener des actions socio-éducatives autour du discours de haine, principalement auprès de la population jeune. La proposition est nourrie des apprentissages construits lors du projet «Les adolescents contre les discours de haine. Une recherche participative pour identifier des scénarios, des agents et des stratégies pour y faire face». Pour nous rapprocher de cet objectif, après avoir encadré la montée du discours de haine parmi le répertoire communicatif des mouvements réactionnaires, nous proposons une définition possible d'un terme aussi tendu. À partir de là, nous nous interrogeons sur la force de cette thématique pour interpeller les figures professionnelles de l’éducation dont l’engagement est de développer une praxis socio-éducative démocratique et démocratisante. Par la suite, nous proposons un récit sur différents aspects clés qui ont émergé au cours de la recherche réalisée et qui, de notre point de vue, devraient être pris en compte dans les propositions éducatives critiques qui tentent de remettre en question analytiquement le discours de haine.
En aquest treball presentem algunes reflexions i orientacions teoricopràctiques per dur a terme accions socioeducatives al voltant dels discursos d'odi, principalment al costat de població jove. La proposta es nodreix dels aprenentatges construïts durant el projecte «Adolescents davant dels discursos d'odi. Una investigació participativa per identificar escenaris, agents i estratègies per afrontarlos». Per aproparnos a aquest objectiu, després d'emmarcar l'apogeu dels discursos d'odi entre el repertori comunicatiu dels moviments reaccionaris, fem una definició possible d'un terme tan tensionat. A partir d'aquí, ens interroguem sobre la força d'aquesta temàtica per interpel·lar les figures professionals de l'educació, el compromís de les quals passa per desenvolupar praxis socio- educatives democràtiques i democratitzadores. Posteriorment, oferim un relat sobre diversos aspectes clau emergits durant la recerca que, des del nostre punt de vista, haurien de ser considerats en propostes educatives crítiques que tractin de qüestionar analíticament els discursos d'odi.
In this study we present some reflections and theoretical-practical guidelines for socio-educational actions around hate speech, mainly involving the young population. The proposal is based on the learning gained during the project «Adolescents against hate speech. Participatory research to identify scenarios and agents and strategies to confront them». To get closer to this objective, we frame the rise of hate speech in the communicative repertoire of reactionary movements and we propose a definition of the term. Then, we question the strength of this theme, with the aim of challenging professional figures in education whose commitment is to develop democratic and democ- ratizing socio-educational praxis. Subsequently, we offer a story about various key aspects that emerged during the research that, in our opinion, should be considered in critical educational pro- posals that try to analytically question hate speech.
Dans ce travail, nous présentons quelques réflexions et orientations théorico-pratiques pour mener des actions socio-éducatives autour du discours de haine, principalement auprès de la population jeune. La proposition est nourrie des apprentissages construits lors du projet «Les adolescents contre les discours de haine. Une recherche participative pour identifier des scénarios, des agents et des stratégies pour y faire face». Pour nous rapprocher de cet objectif, après avoir encadré la montée du discours de haine parmi le répertoire communicatif des mouvements réactionnaires, nous proposons une définition possible d'un terme aussi tendu. À partir de là, nous nous interrogeons sur la force de cette thématique pour interpeller les figures professionnelles de l’éducation dont l’engagement est de développer une praxis socio-éducative démocratique et démocratisante. Par la suite, nous proposons un récit sur différents aspects clés qui ont émergé au cours de la recherche réalisée et qui, de notre point de vue, devraient être pris en compte dans les propositions éducatives critiques qui tentent de remettre en question analytiquement le discours de haine.
Descripción
La versión registrada de este artículo, publicado por primera vez en Temps d’Educació, 67, 31-48, está disponible en línea en el sitio web del editor Universitat de Barcelona: https://doi.org/10.1344/TempsEducacio2024.67.3.
The registered version of this article, first published in Temps d’Educació, 67, 31-48, is available online on the website of the publisher Universitat de Barcelona: https://doi.org/10.1344/TempsEducacio2024.67.3.
Categorías UNESCO
Palabras clave
Discursos de odio, investigación participativa, democracia, jóvenes, estrategias socioeducativas, pedagogía social, pedagogías críticas
Citación
Laforgue Bullido, N., Izquierdo Montero, A. (2024). La Pedagogía Social ante los discursos de odio: algunas pistas para realizar abordajes socioeducativos críticos con jóvenes. Temps d’Educació, 67, 31-48. https://doi.org/10.1344/TempsEducacio2024.67.3
Centro
Facultad de Educación
Departamento
Métodos de Investigación y Diagnóstico en Educación II (Orientación Educativa, Diagnóstico e Intervención Psicopedagógica)