Publicación: El sector primari a les Terres de l’Ebre: una aplicació dels mètodes quantitatius
dc.contributor.author | Franquet Bernis, Josép María | |
dc.date.accessioned | 2024-05-20T12:04:37Z | |
dc.date.available | 2024-05-20T12:04:37Z | |
dc.date.issued | 2012-09-01 | |
dc.description.abstract | A l’estudi que ara et presentem, amable lector, s'ha tractat una gran diversitat de qüestions i seria una tasca complexa -per aquest autor- intentar resumir-les en unes poques línies. Un objectiu fonamental que voldríem assolir és el d'informar i formar els estudiosos de les matèries relacionades amb la política econòmica agrària i, molt especialment, als dirigents polítics i administratius, tot ajudant-los a prendre correctes decisions en la matèria, a l’efecte de portarles a la pràctica i racionalitzar la gestió pública en aquests afers. L'estudi es desenvolupa a partir de les dades subministrades pels sis Censos Agraris oficials dels anys 1962, 1972, 1982, 1989, 1999 i 2009 (elaborats per l'Institut d'Estadística de Catalunya i l'Instituto Nacional de Estadística) i altres estadístiques agràries. Les dades que trobareu són el resultat de la tabulació de l'arxiu censal, després dels corresponents processos de depuració i validació de la informació recollida. Aquestes dades ofereixen una visió bàsica sobre l’estructura del sector agrari, útil com a instrument de treball per a analitzar la situació actual de l'agricultura, la ramaderia, la pesca i els boscos -i la seva evolució recent- en una àrea geogràfica o territori ben determinat: les Terres de l'Ebre, constituïdes (segons la divisió territorial oficial) per les quatre comarques més meridionals de Catalunya (Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta). Tot i l’evolució viscuda des de la meitat dels anys 80 del passat segle, cal dir que l’economia ebrenca, avui per avui, es recolza de manera prou important en el sector primari. No obstant això, les Terres de l’Ebre han experimentat l’evolució típica de les economies desenvolupades, amb una pèrdua relativa d’importància de l’agricultura i una creixent terciarització. En qualsevol cas, les comarques del Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta tenen estructures productives -pel que fa a l’ocupació- ben diferenciades de la mitjana catalana, ja que, tot i haver perdut pes al llarg del temps, l’agricultura constitueix encara un sector d’activitat econòmica rellevant. Començarem per analitzar, de manera general, l'estructura de la propietat agrària a la Regió de l'Ebre en els seus trets fonamentals (evolució històrica, nombre d'explotacions i superfície, règims de tinença de la terra, propostes de millores estructurals, etc.). Posteriorment es desenvoluparà l'anàlisi concreta de l'explotació agrària contemplada individualment, per part del corresponent empresari, als efectes de la seva millora i rendibilització, sempre particularitzant la casuística a la regió catalana de l'Ebre. Completarem el nostre treball amb diversos quadres, taules i gràfics que desitgem puguin conferir a la nostra recerca un caràcter molt més il·lustratiu i exacte. 6 Entre altres coses es conclou, com a resultat dels nostres estudis, l’existència d’un marcat minifundisme, amb tots els inconvenients per a l'organització de la gestió agrària que això implica: insuficient extensió de les explotacions per a la consecució d'una adequada mecanització, atomització dels factors de producció, renda agrària baixa, dificultat de prendre decisions a nivell global atès el gran nombre de persones implicades, etc. Tanmateix, aquest fenomen del minifundisme s'aguditza -fins i tot, més encara- a d'altres indrets del litoral mediterrani espanyol. Al present treball calculem, a més, la concentració de la propietat i la uniformitat de la grandària de les explotacions a les diferents comarques ebrenques, mitjançant la definició original i proposada a l'estudi del concepte de "coeficient d'uniformitat territorial" com a mesura de la uniformitat en la distribució de la variable aleatòria estadística grandària de l'explotació. Altrament, l’ús de la Informàtica permet i facilita la resolució de problemes ben propis de l’empresa agrària, mitjançant els mètodes quantitatius i les tècniques pròpies de la Investigació Operativa, de la Estadística i de la Teoria Microeconòmica, alguns dels quals han estat exemplificats profusament, com es veurà, a alguns capítols del nostre llibre i als seus annexos. | es |
dc.description.version | versión publicada | |
dc.identifier.isbn | ISBN-13: 978-84-616-0092-2, ISBN-10: 84-616-0092-4 | |
dc.identifier.uri | https://hdl.handle.net/20.500.14468/13029 | |
dc.language.iso | ca | |
dc.publisher | Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) | |
dc.relation.center | Tortosa | |
dc.relation.department | No procede | |
dc.rights.uri | https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.es | |
dc.title | El sector primari a les Terres de l’Ebre: una aplicació dels mètodes quantitatius | es |
dc.type | book | en |
dc.type | libro | es |
dspace.entity.type | Publication |
Archivos
Bloque original
1 - 1 de 1
Cargando...
- Nombre:
- Franquet_JoseMaria_Elsectorprimari.pdf
- Tamaño:
- 4.98 MB
- Formato:
- Adobe Portable Document Format