(Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2010-06-01) Cañedo Rodríguez, Montserrat::virtual::3713::600; Cañedo Rodríguez, Montserrat; Cañedo Rodríguez, Montserrat; Cañedo Rodríguez, Montserrat
A Madrid, entre la primavera de 2002 i la de
2003, els accents del pols col·lectiu es van representar
com una vaga general o les massives
protestes contra el desastre causat pel petrolier
Prestige i l’anomenada guerra de l’Iraq. Tots
aquests esdeveniments, en diferent grau i en
variades formes, van ser durant un temps una
part important del soundscape col·lectiu, i van
generar performances urbanes(1) −protestes,
concentracions i reunions en l’espai públic−,
en què l’aglomeració massiva dels agitats, per
una sobtada i encesa passió comuna, es va fer
visible als carrers de la ciutat(2). A partir d’una
etnografia del «tancament actiu» que durant
les mateixes dates van portar a terme els
participants d’un centre social okupat al barri
madrileny de Lavapiés davant la previsió d’un
desallotjament, tinc com a propòsit examinar
les maneres com el barri i l’espai públic de la
ciutat de Madrid són practicats i resignificats
per aquest col·lectiu.
