Cañedo Rodríguez, Montserrat2024-05-202024-05-202010-06-01https://hdl.handle.net/20.500.14468/11485A Madrid, entre la primavera de 2002 i la de 2003, els accents del pols col·lectiu es van representar com una vaga general o les massives protestes contra el desastre causat pel petrolier Prestige i l’anomenada guerra de l’Iraq. Tots aquests esdeveniments, en diferent grau i en variades formes, van ser durant un temps una part important del soundscape col·lectiu, i van generar performances urbanes(1) −protestes, concentracions i reunions en l’espai públic−, en què l’aglomeració massiva dels agitats, per una sobtada i encesa passió comuna, es va fer visible als carrers de la ciutat(2). A partir d’una etnografia del «tancament actiu» que durant les mateixes dates van portar a terme els participants d’un centre social okupat al barri madrileny de Lavapiés davant la previsió d’un desallotjament, tinc com a propòsit examinar les maneres com el barri i l’espai públic de la ciutat de Madrid són practicats i resignificats per aquest col·lectiu.esAtribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0 Internacionalinfo:eu-repo/semantics/openAccessartículo