Querol Gómez, Antonio2024-05-202024-05-202015-01-01978-84-930420-4-8https://hdl.handle.net/20.500.14468/13015Els centres històrics o cascs àntics, són àrees urbanes heterogènees i diverses, les més antigues, des del recinte fundacional, fins a la ciutat preindustrial. Són la memòria col· lectiva de les entitats urbanes, ja que contenen l’emplaçament, els orígens i gran part de la història i patrimoni de la ciutat. Contenen morfologies i tipologies urbanes diferenciades de la resta del espai urbà, que van des dels recintes emmurallats originals i/o medievals, fins al període industrial, amb l’enderroc de les muralles i els inicis dels eixamples a partir del segle XIX, amb l’urbanisme planificat que donà pas a la ciutat oberta i dispersa actual. Respecte el punt de vista demogràfic, arquitectònic, urbanístic i social, són àrees de característiques úniques, tan de convivència com de valors simbòlics i de percepció per part de la població. A partir del últim terç del segle XX, els canvis econòmics, amb les noves tecnologies i el capitalisme flexible, han provocat noves tendències urbanes, dintre del actual model de ciutat dispersa, que tendeix cap a un nou ordre espacial productiu, basat en la expansió dels serveis, la reducció de la ocupació a la indústria, dintre d’una nova fase de consolidació del capitalisme postfordiste.cainfo:eu-repo/semantics/openAccessbook